Inicia una tramesa Dóna't d'alta com a revisor

Llegir: Dret a l'oblit: la discrepància entre el TJUE i l'advocat general en el cas Google Spain (ST...

Baixar

A- A+
dyslexia friendly

Articles

Dret a l'oblit: la discrepància entre el TJUE i l'advocat general en el cas Google Spain (STJUE de 13 de maig de 2014) en un context de reforma normativa

Author:

Mònica Vilasau

UOCES
About Mònica

Mònica Vilasau Solana

mvilasau@uoc.edu

 

Profesora de Derecho Civil en los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC.

Tras publicar diversos trabajos sobre la responsabilidad en la construcción, en la actualidad constituye su línea de investigación la protección del derecho a la intimidad y de los datos personales en relación con el uso de las tecnologías de la información y comunicación. Forma parte del Grupo de Investigación «Derecho y Redes Digitales: "Hacia una redefinición jurídica del espacio público y privado"»  (Proyecto I+D+i), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación.

 

X close

Resum

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google.

L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica.

El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal.

En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.

DOI: http://doi.org/10.7238/idp.v0i18.2371
How to Cite: Vilasau, M., (2014). Dret a l'oblit: la discrepància entre el TJUE i l'advocat general en el cas Google Spain (STJUE de 13 de maig de 2014) en un context de reforma normativa. IDP. Revista de Internet, Derecho y Política. (18), pp.16–32. DOI: http://doi.org/10.7238/idp.v0i18.2371
Altmetric
Publicat a 01 Juny 2014.
Revisat

Baixades

  • PDF (ES)

  • PDF (CA)

    comments powered by Disqus